Blog individual

Els blogs individuals poden complir funcions diverses , la qual cosa condiciona el tipus d'activitats que poden contenir: Blogs que creen i administren els alumnes per aprendre a utilitzar aquest mitjà de comunicació ( assignatura d'informàtica, optatives...) Aquests blogs poden ser diaris d'aprenentatge : en les seves entrades es mostra el que s'aprèn a fer ( inserir hipervincles, pujar imatges...) s'explica com s'ha fet, s'informa sobre les aplicacions utilitzades , es mostren trucs , es donen consells... També es pot proposar un blog temàtic, és a dir alumnes que treballen sobre un tema en concret i anomenen altres blogs que troben a la xarxa relacionats amb el mateix tema. En aquest cas les activitats consisteixen en entrades sobre el tema en qüestió , la qual cosa permet apendre a utilitzar diferents eines: pujar i inserir vídeo i àudio.

Decàleg del bon comunicador

El contingut ha d'estar ben estructurat i clar, cal donar a conèixer al públic la intenció del discurs: Fer-se les quatre preguntes bàsiques :

perquè, què, a qui i com.

- preparar un bon guió - exposar a la introducció les idees principals del discurs. - saber argumentar i exemplificar - marcar clarament el final del discurs , destacant les idees principals destacades i trobant la frase clau per tancar el discurs. Cal tenir preparat recursos per introduir en el moment adequat del discurs. - l'orador ha de ser capaç d'improvisar - en el discurs no ha de mancar ni ha de sobrar res - el bon comunicador a d'evitar las coletillas Llenguatge corporal - l'orador ha de procurar fer una bona gesticulació - tenir cura de la posició, les mirades, el somriure, i utilitzar tècniques per amagar el nerviosisme. - ensenyar el cos sencer dóna seguretat tant a l'orador , com a l'espectador. - controlar la respiració, ajuda a controlar els nervis - desplaçar el cos per aproximar-se al públic - tenir cura del vestit, portar una bona indumentària adequada al públic , respectant sempre la personalitat de l'orador. La veu - utilitzar un bon to de veu , procurant modular tant el ritme com el volum, acompanya a fer més entenedor el discurs i a destacar els elements claus. - bon ús de la veu( intensitat, volum,velocitat,entonació, articulació, vocalització, pauses, silencis) - claredat i bona pronúncia la qualitat del llenguatge oral és un dels elements del discurs que fa que oients puguin seguir i compendre amb més facilitat.

Etiquetes i categories

Les etiquetes són elements que faciliten al lector d'una manera més fàcil el que busca dins del blog, d'una manera més organitzada. Dins del blog podem organitzar les entrades per categories , cosa que facilita la recerca o recuperació d'informació a través d'un menú de categories de manera temàtica.

Blogroll o llista de blogs

El blogroll o llista de blogs és un menú que trobem a la portada de tots els blogs, en què apareix la llista d'enllaços que l'autor o autors d'un blog recomanen i que destaquen per la relació que tenen amb la temàticaa del blog o per altres elements que vulguin remarcar. Algunes plataformes permeten organitzar la llista de blogs també en categories. Un bon ús de la llista de blogs pot ser de gran ajuda perquè els lectors puguin ampliar la informació sobre el tema que tracten. és un element molt important que estableix relacions amb altres blogs, i perquè realment sigui efectiu cal ser molt acurat a l'hora d'elaborar-lo.

Blogosfera

La Blogosfera és el terme amb el qual s'agrupa la totalitat de weblogs. Atès que els blogs estan conectats per mitjà d'enllaços, comentaris, històrics i referències han creat i definit la seva pròpia cultura. La blogosfera és un conjunt de comunitats ben diverses de persones que conversen, que comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global. La blogosfera és un organisme viu, una xarxa biològica que com a tal no té ni tindrà límits. La blogosfera està composta per comunitats que cada vegada seran més diverses. Els blogs creen comunitats que reforcen el sentit democràtic de la societat civil, si bé els blogaires defensen la seva individualitat i no se sotmeten a jerarquies , només reconeixen el mèrit de qui, des del seu punt de vista , fa les coses de manera adequada. La blogosfera és el marc en el qual s'escenifica el canvi més gran d'Internet, un canvi que ha passat a denominar-se web 2.0 El diàleg és la principal forma de manejar-se en aquest entorn. Sense aquest diàleg , ni la blogosfera ni la web tenen sentit. Parlem de la blogosfera educativa quan ens referim a les xarxes de blogs relacionades amb els contextos educatius, des dels blogs de centre, blogs de professors o alumnes, blogs de formació , blogs sobre la integració de les TIC en educació. Els blogs utilitzats en contextos educatius , principalment destinats als processos d'ensenyament i aprenentatge , es diuen edublogs.

Copyright, Copyleft i Creative Commons

CULTURA LLIURE I PROGRAMARI LLIURE El diari El Pais va publicar un article que introdueix el tema. Copyright: és un dret d'autor, llicència d'autor que no permet que la resta de gent copi el contingut ni el modifiqui. és contràri al Creative Commons. Aquest és el dret d'autor que té el creador d'una obra tant sigui l'autor d'un programa informàtic, com un dibuixant, com un cantant... Aquest dret està per sobre de totes les obres de l'autor i és ell qui decideix com es distribuiran i es reproduiran les seves obres. Copyleft: és una llicència que permet que la gent pugui copiar el contingut de l'obra. No es restringeix la copia. Per aixó és manifesta una llibertat de copia i modificació. És una llicència lliure. Creative commons: és un entremig entre els dos drets. Les obres que es publiquen tenen dret d'autor però limitat per un mateix, per tal de que s'ofereix drets a altres persones. És una organització sense ànim de lucre que treballa per a incrementar la creativitat tant si són continguts culturals, com educativus o científics. En "Commons" apareix tota l'estructura d'aquest treball que fomenta l'intercanvi lliure, legal d'informació o de continguts per a poder utilitzar-se, reutilitzar-se o fer-ne una barreja. CC ofereix eines gratuïtes, legals i fàcils d'utilitzar. Aquestes eines permeten donar a usuaris individuals o a grans companyies i institucions una manera fàcil i simple de concedir permisos de drets d'autor per al treball col·lectiu. Les llicències de CC, permeten canviar fàcilment els seus drets d'autor, de: tots els drets reservats, a alguns drets reservats.

Video Movie Maker

Des de la classe de tic el mestre Jordi Simón ens va demanar que fessim un video , consistia en fer una gravació i treballar-ho amb el progarma movie maker per editar video. Aquest programa et permet possar titols, música, fer talls quan vulguin i possar-hi so. Un cop vam fer el video l'haviam de penjar al youtube,per poder penjar-lo, havies de fer-te una conte i pujar-lo.

http://www.youtube.com/watch?v=q4Q_PogbRVM

Sant Andreu

Google Docs

El GoogleDocs és un servei gratuït que permet crear documents en linia, compartir i publicar diversos tipus de document. És la manera d'emmagatzemar els documents a Internet i no a l'ordinador com es fa normalment; I així estar permanentment, compartir i col·laborar documents d'una manera molt més fàcil amb més persones. La persona que crea el document pot tenir el control sobre qui pot accedir als seus documents, en comptes d'adjuntar un document a un missatge de correu electrònic, s'adjunten diferents adreces de correu a un sol document, fent així que Google docs envii un missatge amb un enllaç segur i directe als destinataris corresponents. Clicant l'enllaç podran editar i desar on-line el document tots els membres del grup. Aquesta manera un component del grup crea el document i convida als altres components a participar. D'aquesta manera cada component desde el seu ordinador pot veure la informació modificada per tot el grup. També es una eina que et facilita poder treballar desde qualsevol ordinador, ja que només necessites la teva compte de Google Docs. Googledocs no només ens serveix per a documents de text, sinó també per fulls de càlculs i altres presentacions.

Google Docs

El GoogleDocs és un servei gratuït que permet crear en linia, compartir i publicar diversos tipus de document. És la manera d'emmagatzemae els documents a Internet i no a l'ordinador com es fa normalment; I així estar permanentment, compartir i col·laborar documents d'una manera molt més fàcil amb mes persones. La persona que crea el document pot donar control sobre qui pot accedir als seus documents, en comptes d'adjuntar un document a un missatge de coreu electrònic, s'adjunten diferents adreces de correu a un sol document, fent així que Google docs envia un missatge amb un enllaç segur i directe als destinataris corresponents. Clicant l'enllaç podran editar i desar on-line el document tots els membres del grup. Aquesta manera de treballar fa que quan algú del grup edita, tothom vegi aquest canvis, i com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions,ni es perdran els documents ja que tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors a Internet. Cal tenir en compte que podrem accedir a aquest documents atraves de qualsevol ordinador que estigui connectat en xarxa. Googledocs no només ens serveix per a documents de text, sinó també per fulls de càlculs i presentacions. Per conèixer millor aquest sistema el que hem fet és una pràctica a classe. Per poder-la realitzar millor ens hem posat per grups: • La primera pràctica, consistia en crear i compartir un document de text. Una persona del grup, ha creat un document "Els portàtils canvien la manera d'estudiar a l'escola". Un cop creat ha anat a "comparteix", " invita usuaris" i ha posat les nostres direccions juntament amb la del professor Jordi Simon, per tal de que nosaltres i ell puguem escriure i ampliar el document. Cada vegada que una de nosaltres afegia informació anava a "edita" , escrivia la seva aportació i apretava a "desa". El document és pot veure en aquesta pàgina web. • La segona pràctica, era crear una presentació que l'havíem d' utilitzar-la com a eina de comunicació i compartir-la amb tots els membres del grup. En el nostre cas, la nostre presentació, seguint amb el mateix tema escollit en la pràctica anterior. La presentació es pot veure en aquesta pàgina web. • La tercera pràctica, consistia en crear un full de càlcul i un formulari. La finalitat amb la que nosaltres utilitzem un full de càlcul és la de recollir dades numèriques per fer després càlculs i gràfiques a partir d'aquestes dades. Els fulls de càlcul de Google també es podem utilitzar per emprar i recollir informació a través de formularis. Prèviament, el que varem fer va ser crear un formulari amb preguntes de lo mes freqüents sobre el tema que tractàvem. En aquest qüestionari se'ns presentaven tres qüestions que feien referència a la presentació de l'exercici anterior. Un cop fet el formulari el vam desar i publicar. Una de nosaltres va enviar el formulari a totes les membres del grup per tal de poder-les contestar. Per últim el vam publicar.

Imatge Digital

CONCEPTES BÀSCIS DE LA IMATGE DIGITAL Les característiques a les que ens referirem, fan referència a un tipus d’imatge anomenat mapa de bits, que és aquell en el que la imatge es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels. També hi ha imatges vectorials que són aquelles que la imatge està composada per vector creats a partir de parelles de punts. Aquestes últimes les podem crear amb el programa Inkscape, que és lliure o amb l’illustrator de l’empresa Adobe, entre d’altres. També cal dir que molts programes, com el Word de Microsoft, incorporen eines de disseny vectorial o apliquen el disseny vectorial a les galeries d’imatges. Les imatges de mapa de bits són les generem amb una càmera de fotos, un scanner,.... i manipulem amb el programa lliure Gimp o el Photoshop d’Adobe. Les característiques més importants són: La grandària: Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té. El pes: que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples. La profunditat de color: que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge. La resolució: que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...)

Power Point

AVANTATGES I INCONVENIENTS DEL POWER POINT Podríem distingir dos tipus de presentacions PowerPoint; la primera més tradicional, més propera a les metodologies que consideren el professor com la font del saber, com qui ha de transmetre els coneixements de la millor manera possible i la segona, tindríem les concepcions de Piaget i el constructivisme passant per l’aprenentatge social, és a dir, una utilització més creativa. Dit amb altres paraules, que sigui l'alumne qui adquireixi els coneixements per si mateix.( Aprendre a aprendre) Dins el que anomenem, la utilització tradicionals de les presentacions, podríem anomenar els avantatges següents: * Una estructura que permet un discurs amb una alta precisió. * L’alumne sempre té una guia en la pantalla dels temes clau. * Permet incorporar imatges il•lustratives, crear esquemes per fer-ho més intel•ligible, inserir elements multi medials. * L’alumne té més facilitat per prendre apunts. * Permet utilitzar una gran varietat de colors i formes que clarifiquen els continguts. * Presentacions que cerquen i provoquen la interacció professor-alumne o alumne-alumne. * Presentacions que incorporen elements propis del llenguatge audiovisual com un element que facilita l’expressió a classe. * Presentacions que flexibilitzen el discurs de l’educador, que faciliten la creació i l’aprenentatge cooperatiu i que propicien l’estructuració, la síntesi i la reflexió dels continguts. * Capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions. Però també hi trobem inconvenients que són: * Estableixen un tipus de discurs transmissiu i seqüencial entre l’orador i el públic. * La possibilitat de incloure massa informació a les diapositives. * L’orador ja no explica sinó que llegeix. * La utilització de colors de forma indiscriminada. * L’abús dels elements multi medials. * Una aula sempre a les fosques que provoca cansament. * Córrer el risc d’afegir efectes d’animació que distreuen als alumnes. * Establir un doble discurs; el de l’orador que va explicant i el de l’oient que va llegint.

Tipus de Blogs

Blogs de centre: poden presentar diverses modalitats Generalment consisteixen en revistes digitals, que integren textos informatius, d'opinió, de creació. .. De vegades són el mitjà perquè els alumnes publiquin alguns dels treballs fets a classe. També poden ser blogs de la biblioteca escolar, amb informacionssobre novetats bibliogràfiques...Poden incorporar o no col·laboracions dels alumnes. En els blogs de centre es recorre habitualment a arxius multimèdia , propis o referenciats des de magatzems de continguts. 2- Blogs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat: Els professors que imparteixen cursos o coordinen seminaris de formació en TIC solen usar blogs i wikis com a recurs o perquè els assistents puguin tenir les informacions i tutorials a disposició seva de manera permanent. 3- Blogs de professors( individuals): Destinats a comunicar les seves reflexions sobre l'educació, sobre metodologia en àrees concretes, sobre les TIC en l'educació: i per donar notícia de recursos que troben... ELS BLOGS D'AULA 1- Blogs d'aula del professor: La seva funció és proporcionar als alumnes informació, proposar activitats complementàries... El blog facilita l'organització d'aquests materials mitjançant les categories. El blog d'aula del professor pot limitar-se a un paper informatiu i instruciu, però en molts casos es busca la interacció amb l'alumnat. 2- Blogs de professor-alumnes: Funcions: Pot ser un quadern que agrupi les informacions del professor i les entrades dels alumnes en les quals publiquen algunes de les activitats d'aula. Altres funcions: Projectes com la lectura compartida d'un llibre, on els alumnes i el professor aportin cites, treballs d'investigació, en els quals el blog funciona com a diari de treball, revista de la classe... Aquest tipus de blog també permet servir de vehicle per a projectes intercentres, de manera que puguin interactuar alumnes i professors en un marc plurilingüe i pluricultural. 3- Blog d'aula de l'alumne: Funcions: - Executar els tasques proposades pel professor en el seu bloc d’aula, on l’alumne pot treballar informacions…. - Carpeta d'àprenentatge digital: mostres de treballs significatius en una determinada assignatura ( pot ser la funció o una de les funcions del blog de tutoria). - Guia de navegació: per informar sobre llocs i recursos d'interès relacionats amb la matèria i comentar-los. - Desenvolupament de termes de lliure elecció: aficions, notícies d'actualitat i opinió. - Guia de recursos per al blog: per informar d'aplicacions usades en el blog, trucs, consells,etc. - Desenvolupament de temes de lliure elecció.

Scratch

llenguatge de programació: programa fet en llenguatge scratch , s'utilitza en particular en les comunitats de software lliure per parlar de comensar desde zero a escriure el codi d'un programa.

Canal RSS,feed

la sindicació a través d'RSS ( really simple syndication) és la nova forma d'accedir a la informació. Consisteix en què una vegada seleccionada les fonts d'informació d'interès, aquestes fonts( blogs, notícies, fòrums,etc) enviin avisos d'actualització a l'usuari, sense la necessitat que l'usuari hagi d'anar comprovant si hi ha novetats en cada una d'elles. Per aconseguir això, cada blog o font de notícies té un enllaç de sindicació ( il·lustrat amb aquesta imatge) que ha de ser afegit a un programa oo pàgina web anomenat agregador d'RSS ( com potser Bloglines o Google Reader) en el qual anem llistant les fonts que ens interessen. Cada vegada que es produeixi una actualització de continguts en alguna d'elles, ho sabrem només visitant aquesta pàgina .

Que és Mozzila Firefox

Mozzila Firefox és un programa que serveix per navegar per Internet, és a dir, un navegador. Aquest, a diferencia d'altres com per exemple Microsoft Internet Explorer, és lliure i esta fet per una comunitat, per tant, és gratuït. Uns dels avantatges que te Mozzila Firefox és que el podem usar desde diferents operadors, com ara: MAC, Linux, Solaris, etc. I, a més a més, podem incorporar-hi un traductor, de manera que si entrem a qualsevol pàgina web que estigui en un idioma que no coneguem, ens ho tradueix, no a la perfecció, però de manera que ens sigui fàcil d'entendre.

Què és J click?

És un entorn per a la creació , realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia desenvolupat dins la plataforma Java. És una aplicació de sofware lliure basada en estandars oberts que funciona en diversos entorns operatius: Linux,MAC 0S X, Windows i Solaris.Està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per ralitzar diversos tipus d'activitats educatives: puzzles, associacions, exercicis de text, paraules encreuades, sopa de lletres... Un cop finalitzada l'activitat a classe , les varem penjar al blink, a la carpeta de gestió i informació. L'exercici finalitzaria quan pengéssim aquestes activitats al blog, i era opcional fer unes de noves. Jo conjuntament amb la meva companya Carol Ramis varem fer dos activitats de nou, la primera era un puzzle d'associació , varem agafar una imatge d'un nen petit i la varem guardar a la carpeta del nostre pc, i a continuació varem fer l'activitat que us mostrarem a continuació, i la segona activitat era una activitat de parelles , varem agafar quatre imatges, una lluna, una estel, un sol i un nubol. Varem possar tots els missatges corresponents, el temps, els intents màxims, varem posar tots els colors corresponents a les finestres, i varem possar tot el corresponia al plafó. Un cop ho teniem tot possat ens varem decidir a jugar i trobar totes les parelles,un cop varem acabar varem jugar i GUANYAR! A classe de TIC varem poder penjar l'exercici a la carpeta que varem crear, però un cop ens em ajuntat a casa per fer les altres activitats ens varem trobar que teniem problemes per penjar-les.

Pràctica So Digital

L’exercici pràctic que havíem de realitzar sobre el tractament de so digital, consistia en obrir un arxiu de so amb l’Audacity i fer-hi un seguit de modificacions. He escollit la cançó “I want to hold your hand” dels Beatles. Primer he introduït un fader d’entrada i un de sortida a l’inici i final de la cançó respectivament, i al mig de la cançó hi he inseritt un fader d’entrada amb l’enregistrament “Els Beatles” ja que són els autors de la cançó. He descarregat al meu ordinador el programa Lame per a poder exportar l’arxiu com a MP3, l’he desat i m’he creat un comte d’usuari a la pàgina Goear per a poder pujar la cançó al meu bloc. He copiat el codi embed i aquí es troba el resultat de la meva pràctica amb l’Audacity.

Power Point

A classe de TIC, vam treballar les presentacions amb Power Point. L'exercici pràctic a realitzar es tractava de fer una presentació de diapositives amb la informació del " Programari lliure", concretament amb el punt 1.4 Les bondats del programari lliure. He llegit la informació i la he resumit i esmentat en la presentació de diapositives. Com que ho he fet amb la versió del Power Point 2007, un cop he fet les diapositives amb els gràfics, he capturat pantalla de cada diapositiva i l'he enganxada en un nou arxiu dePoer Point ja que era l'única manera de poder fer la presentació mitjançant aquests gràfics. Una vegada l'he tingut acabat, l'he publicat en el meu espai de l'scribd per a poder-lo penjar al meu blog.

Creative Commons

Les llicències de Creative Commons parteixen de 4 condicions ( Attribution, Non comercial, no derivate works i share alike) que combinades generen 6 tipus de llicències que cada usuari pot triar segons li convingui depenen de la informació que publiqui al seu blog o de la finalitat d’aquesta informació. Potser, la lectura d’aquest recurs ajuda a tenir les idees una mica més clares http://cat.creativecommons.org/llicencia/. Un cop triada la llicència s’ha d’inserir el botó al blog personal per a que tothom sàpiga les condicions d’ús de la informació que es troba en aquest. En el cas de què la llicència es violi, s’ha de recórrer a les bases per a poder defensar els drets d’autor. L’activitat que se’ns ha manat consisteix en llegir dos articles relacionats amb el tema de la llicència i triar una llicència per al nostre Blog personal. Jo he obtingut la llicència “ by – nc- nd” (Attribution, Non Comercial, No Derivate Works). Aquesta llicència permet que els usuaris descarreguin i comparteixin la informació del blog, mentre s’anomeni l’autor. Prohibeix l’ús comercial i la generació d’obres derivades. Finalment he adjuntat el botó al meu blog personal per a que tothom en conegui les condicions

Web 2.0 o web social

una nova web basada en comunitats, on els usuaris són els creadors de continguts, on per damunt de tot hi ha la comunicació. Els blogs, els wikis, les etiquetes, la sindicació, etc. són algunes de les tecnologies que fomenten la col·laboració i l'organització de la informació entre usuaris i a més , la comunicació. es tracta doncs, d'un nou marc d'interacció, participació i comunicació social, allunyat del model anterior on grans empreses oferien continguts i els usuaris eren simples lectors, per passar a ser alhora redactors. L'usuari és protagonista, decideix, etiqueta, crea, comparteix, organitza, distribueix, recull,selecciona... La web esdevé un gran espai de lectura i escriptura, on la informació es converteix en conversa. Una de les caracteristiques principals de la web 2.0 és que són els mateixos usuaris els que creen i organitzen els continguts, amb la qual cosa s'estableix una estructura de la informació més horitzontal i democràtica. També s'anomena web social per les implicacions que està tenint en tots els nivells de la societat, els mateixos usuaris són els que decideixen, creen i comparteixen els continguts, és una estructura que està penetrant en tots els àmbits ( personals, professionals, empresaris o educatius). Al voltant d'aquest nou model van apareixent nous serveis sota l'etiqueta de programari social que permeten compartir arxius, vídeos, imatges, música o bé compartir els marcadors socials. Els blogs són un dels elements més destacats i amb un creixement més gran pel fet que faciliten la integració de molt d'aquests serveis.

Competències Digitals específiques del Mestre

Competencia Digital del Mestre Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital). A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre i transformar aquestes interacions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarà en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió. Competència digital del mestre En el cas dels Graus de Mestre, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre. A més, aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques. Documents de referència Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos: UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents) National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE) 1. Normes UNESCO En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia: · Nocions bàsiques de tecnologia. Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió. Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols. A més, han de garantir un accés equitatiu a la utilització de la tecnologia. Els docents han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, a fi d'adquirir coneixements complementaris sobre les disciplines i la pedagogia que contribueixin al seu propi perfeccionament professional. Aprofundiment de coneixements Els docents han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades en problemes i projectes. Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit. Els docents també hauran de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols. Els docents han de ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules. En aquests contextos, han de ser capaços d'integrar les activitats centrades en l'alumne i aplicar la tecnologia amb flexibilitat, a fi d'abonar la col·laboració. Els docents han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional. Creació de coneixements Els docents han de ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i també han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu. Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC. Els docents han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement. 2. Normes de la ISTE La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants: · Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en: · Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants · Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis · Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital · Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat · Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge · Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants · Creativitat i innovació · Comunicació i col·laboració · Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació · Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions · Ciutadania digital · Funcionament de la tecnologia i conceptes.

Mapes conceptuals - Fluxogrames

Els fluxogrames Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions: Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,. Aquesta eina a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de represenatcions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta. Els mapas conceptuals La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis: selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la), reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors), concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)... En altres ocasions elaborem el mapa a partir d'una estratègia menys sistemàtica. En aquests casos solem partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i ressituem els conceptes de forma coherent. La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.